Les falles i les seues potencialitats educadores

Certament, les falles constitueixen una realitat cultural molt complexa, dinàmica, activa, canviant, seductora, engrescadora, productora, activadora i moltes altres més coses que, per a qualsevol que estiga implicat en una tasca educadora, és impossible no reconéixer com a aspectes essencials per a generar, construir i crear coneixement, que és en definitiva allò que cal fer en el desenvolupament d'una acció pedagògica.

No obstant això, les falles són considerades per una part important de la població com a una festa, un esdeveniment turístic, econòmic, socialitzador, etc. Però en qualsevol cas, a molta gent potser li costa imaginar en les falles un vessant educador o vinculat amb processos d'aprenentatge.

És més habitual relacionar les falles amb tasques artístiques, encara que este últim vessant potser es fa des d’una mirada excessivament superficial i que implica una participació aparentment més passiva per part de les persones que no participen directament en l’elaboració i creació de la falla.

Evidentment, les falles són tot això també i moltes altres coses més, però en el meu cas, sempre he vist en les falles un món per experimentar i investigar al voltant de processos educatius. Des de la meua posició de formador de futurs docents i investigador de la Universitat de València, potser provocat per esta circumstància, dedique una part del meu temps i una de les meues línies de recerca a treballar al voltant de la forma amb la qual les falles poden generar tot un seguit d’experiències transformadores i educatives vinculades especialment a les experiències artístiques. Fruit d’això van sorgir iniciatives com Educafalles, Seminari Permanent d'Investigació sobre Art, Falles i Educació, que enguany arriba a la seua tercera edició, consolidant un escenari on cada vegada hi ha més institucions implicades en la tasca de vincular els processos educatius i les accions artístiques amb les falles.

Si parem atenció a les possibilitats educatives de les falles, podem, fins i tot, arribar a fer un xicotet repàs per algunes d'elles, començant pels aprenentatges produïts en la interacció i la integració. Es tracta d'accions que desenvolupem com a experiències, habitualment amb interacció amb altres persones i amb els objectes que constitueixen la festa. Des de la mateixa falla fins a qualsevol altra activitat que ens estimule sensorialment i ens permeta alguna classe d'intercanvi sensible amb ella. Com que es tracta d'interaccions molt estimulants i intenses, la nostra atenció es focalitza i es pot aprofitar per a començar a construir nous pensaments sobre la realitat, replantejar qüestions, obrir debats, provocar interrogants, incentivar la curiositat i la ment. No obstant això, es tracta de potencialitats que han de ser gestionades i creades i, per tant, haurien de ser presses en consideració en el disseny d’accions al voltant de la falla i fins i tot en la seua gestió i creació.

Les falles també poden ser una font important d'aprenentatges pel que fa a la conscienciació, i l'acció social, gràcies al fet de visibilitzar problemes per mitjà d'una expressió artística pública i efímera, que està a l'abast de tothom i que resulta profundament mediàtica. El llenguatge artístic ens dona l'opció de fer públic i amb una mirada crítica, aquells aspectes que és necessari posar en el debat públic i, per tant, en este punt, les mateixes falles poden esdevenir un recurs educatiu i pedagògic per a tota la comunitat social que n'està implicada.

Les falles ens ofereixen l'oportunitat d'incidir en la coparticipació creativa, i esdevenen com a resultat una oportunitat per a aprendre a crear junts, per mitjà d'accions col·laboratives i creatives que es donen o es podrien donar encara més en el si d'estes. Les falles són, per tant, un espai per a la generació de dinàmiques i escenaris per a l'aprenentatge mutu i l'autoaprenentatge, que en molts casos no són prou aprofitades, perquè no són prou valorades en eixe sentit. Aprendre i gaudir a la vegada són accions que han de ser una mateixa cosa i les falles són un escenari predilecte per a això.

Les falles són també una oportunitat per a la construcció d'espais per al joc, convertint així el joc en un espai privilegiat per a l'aprenentatge. El fet que les falles prenguen possessió de l'espai públic urbà i el transformen temporalment en espais més habitables, lliures de la permanent i monopolitzadora presència dels ritmes de l'automòbil, és una de les grandeses de la festa. Els xiquets i xiquetes poder recuperar una part de la ciutat que normalment els està vetada, prohibida i que implica fins i tot greus perills. Es tracta també de nou d'un espai de potencialitats que es poden generar per a construir experiències que poden suposar tota una oportunitat educativa, també per a les persones adultes, a partir de la transformació de l'espai urbà en un espai lliure i obert per a la comunicació i l'intercanvi.

Per altra banda, les falles també tenen, com és lògic, una presència important als centres escolars valencians, convertint la festa en una experiència cultural que va més enllà de la seua presència als carrers i impregna la vida escolar de l'esperit faller. La creació i el disseny d'una falla escolar manté unes potencialitats educatives molt especials per a convertir la falla en un projecte educatiu escolar integral. Partint d'això es poden assolir aspectes molt potents en l'àmbit pedagògic com ara concebre la falla escolar com a espai de creació i connexió amb la comunitat.

La falla escolar també permet generar vincles i activitats en les quals s'aprén a través del joc, l'acció, el cos i l'art. Permet la integració de tots els sentits i les experiències sensibles per a aprendre a través de la festa. La falla escolar esdevé, per tant, un instrument per a l'educació a través de les arts i integra la vida ciutadana de l'entorn entre els problemes educatius a tractar a les aules d'una forma creativa.

Però perquè estes potencialitats educatives deixen de ser potencialitats i passen a ser realitats han de comptar amb la figura dels mediadors, educadors. Professionals que van des dels docents dels centres escolars formats i implicats i amb ganes de gestar experiències educadores integrades en la societat de la qual formen part, fins a altres professionals o persones implicades, per exemple formades en el Postgrau Universitari d'Expert en Falles i Creativitat que ofereix la Universitat de València. També altres persones que poden veure en estes potencialitats, oportunitats per amplificar els efectes positius de la festa, dignificar-la i assegurar el seu futur alhora que extrauen d'ella, el més significatiu per a les experiències de les persones que poden participar en ella de formes molt diverses i fins i tot aparentment contradictòries.

Finalment, cal ser conscients que qualsevol experiència educativa vinculada a una festa com les falles, genera uns processos d'aprenentatge molt profunds a l'estar arrelat a interessos i realitats de la comunitat. Experiències compartides, significatives i simbòliques, alhora que permet reforçar la identitat col·lectiva sense renunciar a l'exploració de noves identitats crítiques i creatives que es projecten cap al futur.

Llavors, no renunciem a explorar el vessant i les potencialitats educatives de les falles i convertim-les en oportunitats i accions d'aprenentatge compartit per gaudir col·lectivament i reforçar o crear fils invisibles que ens connecten els uns amb els altres.

© Ricard Ramon. 2019.
Text publicat al llibret de la Falla Municipal de València de l'any 2019. Ajuntament de València.