Museus i identitat. El Museu de l’Horta d’Almàssera i el Museu Comarcal de l’Horta Sud.
Des de fa alguns anys vivim un auge dels museus d'etnologia. Pel que sembla estem assistint a una revitalització de l'interés per la cultura popular, una cultura que està desapareixent. Aquest interés s'emmarca dins d'una ampliació del concepte patrimoni més enllà del tradicional historicoartístic.
A més d'això, trobem que dins del procés mundial de globalització les cultures locals busquen sobreviure a aquest procés. Amb aquests dos museus es busca mantindre viva l'arrel de la identitat de les gents de l'horta.
El Museu de l'Horta (Almàssera) sorgeix per iniciativa de l'Ajuntament d’Almàssera comptant amb el finançament de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Es va inaugurar el 19 de maig de 1999. El disseny del projecte museogràfic de l'exposició permanent, ha sigut realitzada per l'equip dirigit pel professor de la Universitat de València Enric Guinot.
La idea original que va impulsar la creació del museu, és la preservació de part del patrimoni etnològic local que d'una altra manera desapareixeria. Així, en la concepció museològica, es busca també mostrar a les noves generacions un mode de vida en perill d'extinció què és el que conforma la idiosincràsia de les gents d'Almàssera. La vida agrícola és l'origen real d'aquest municipi, així com de tants uns altres de l'horta.
El museu se situa en l'antic escorxador municipal, construcció del segle XIX rehabilitada per l'arquitecte Joaquín Turán García com a tal. La ubicació del museu permet, gràcies al fet que aquests edificis solien estar fora del nucli urbà, l'observació directa de l'horta. L'espai és organitzat en diferents àmbits, aprofitant l'estructura original de l'edifici en naus. En la nau dreta es va crear un àmbit dedicat a “la casa” subdividida en seccions temàtiques (la cuina, el foc, la infància i la religiositat). El pati va ser cobert amb una estructura de cristall per a dotar-lo de la lluminositat original i en ell es van disposar les peces més voluminoses com un carro amb els seus arreus, maquinària per al processament de xufes i es va reconstruir un pou amb el seu brocal. En la nau esquerra es va configurar un espai en el qual es van exposar els objectes relacionats amb labors artesanals (eines de fusteria, pesos, etc.) i agrícoles. Aquest espai adopta un caràcter més didàctic amb la recreació de personatges, com per exemple un animal de tir amb els seus arreos de cultiu, una parella d'ancians, etc.
La col·lecció d'objectes és fruit de la cessió i donació desinteressada dels propis veïns del municipi. Si alguna cosa caracteritza als projectes museològics és la seua habitual desconnexió amb l'interés majoritari de la població. Aquest no és el cas. En el Museu de l'Horta el projecte ha sigut, no solament recolzat pel poble, sinó creat gràcies a aquestes donacions.
La col·lecció del Museu està formada per un fons de 589 peces de les quals es van seleccionar 300 per a l'exposició amb la qual es va inaugurar l'edifici. Per a dur a terme aquesta selecció es van seguir criteris d'homogeneïtat, estat de conservació i representativitat de la vida quotidiana d'Almàssera i el seu entorn.
A més de la col·lecció d'objectes, destaca el conjunt de reproduccions fotogràfiques originals, que formen un fons documental gràfic de gran rellevància per a l'estudi de la vida quotidiana dels habitants de l'horta.
El Museu Comarcal de l'Horta Sud està situat en la localitat de Torrent. La idea part del seu actual director, Adrià Besó Ros, professor de la Universitat de València. El projecte s'ha dut a terme mitjançant la col·laboració de diverses institucions (Mancomunitat de l'Horta Sud, Ajuntament de Torrent, Fundació per al desenvolupament de l'Horta Sud i Caixa Rural de Torrent). Va comptar al seu torn amb un conveni de col·laboració amb la Universitat de València per a la restauració i catalogació de fons. A diferència del Museu de l'Horta d'Almàssera es troba en ple nucli urbà, concretament en l'anomenada “ca l’Estudiant de Boqueta”, antiga casa de llauradors de principis del segle XIX.
La concepció del museu també busca reflectir, com en el cas d'Almàssera, un mode de vida vinculat a l'àmbit agrícola, no obstant això, no es tracta ara de veure com són aquestes labors, sinó més aviat de com s'organitza la vida a l'interior de la casa a través d'un recorregut pels diferents espais.
El museu hereta la concepció d'origen nòrdic i sobretot escandinau, impulsat pel doctor Hazelius, i que arreplegava, ja a finals del segle XIX, tots aquells objectes d'ús comú i diari, i els disposava en habitatges propis, o que simulaven el moment històric al qual feia referència el museu, tractant de recrear espais de vida quotidiana com a mode didàctic de mostrar-nos-la. Així es va procedir a la compra de dues cases que han sigut rehabilitades. El nucli principal del museu el constitueix la casa amb façana al carrer Mare de Déu de l'Olivar, en la qual podem visitar des del dormitori principal fins a l'andana, tota una sèrie d'espais que serien perfectament vivibles i comprensibles per als nostres avis.
Una altra de les diferències respecte al museu d'Almàssera la trobem en la situació de les peces. A Torrent les peces no s'exposen, formen part d'un tot que busca una comprensió global de l'espai museístic. Els diferents espais es concreten en el dormitori de fadrí, el dormitori de matrimoni, el menjador, la cuina, l'estable, la porxada del carro, l'almàssera, el quart de l'oli, l'andana i la pallissa. També disposa d'una sala on es mostren les característiques geogràfiques de l'entorn comarcal.
Trobem importants diferències quant a la gestió de tots dos museus. El Museu de l'Horta d’Almàssera és gestionat directament des del consistori municipal, sense la participació d'altres institucions. Ara com ara manca del necessari personal tècnic i, per tant, la seua dinamització és difícil, no obstant això, el futur projecte d'ampliació dotarà a aquest museu dels necessaris espais i mitjans per a un funcionament òptim.
El Museu Comarcal de l'Horta Sud és gestionat per un òrgan intern al capdavant del qual està el director. Destaquen activitats com la peça restaurada del mes, exposicions temporals, audiovisuals i un material didàctic de gran qualitat. En l'actualitat s'estan duent a terme les obres d'ampliació d'aquest museu que el dotaran de sales d'exposicions temporals i de tallers de restauració.
Aquests dos museus són només un exemple dels molts que persegueixen la idea de preservació de la identitat, des de dos àmbits distints. El Museu de l'Horta d’Almàssera està sustentat per un xicotet municipi i dotat de pocs recursos econòmics enfront del Museu Comarcal de l'Horta Sud, situat en el que és una gran ciutat i secundat per diversos organismes. Tots dos persegueixen cadascun dins de les seues possibilitats i de les seues diferents realitats un mateix objectiu: la preservació i difusió de la cultura pròpia.
© Ricard Ramon i Luis López.
Text publicat originalment a la revista: Parlem. Espai de comunicació dels responsables de cultura. 13. 2002.
